COSSOS

Diversitats corporals

Violències estètiques

Grassofòbia

1

Perfectes imperfectes

TALLERS INFÀNCIES

Corporalitats plaents i lliures

“Si ens neguem a acceptar la vergonya corporal com una conseqüència natural d’estar en un cos, podem deixar de disculpar-nos pels nostres cossos i esborrar la distància entre nosaltres i l’autoamor radical.”

Sonya Renee Taylor

Descripció

La vergonya corporal és una vivència que ja trobem instaurant-se en infants de 8 a 10 anys, i a l’adolescència es donen patrons relacionals amb el propi cos cada vegada més complexos i tòxics. El model hegemònic continua enfortint un culte al cos agressiu que ens allunya d’una corporalitat plaent i lliure. Calen pedagogies de l’afecte i el plaer que ens retornin a les diversitats vives i a l’autoamor originari.

Un taller lúdic i participatiu per parlar del cos, de la seva diversitat i de com ens sentim dins d’ell. A través del joc, l’art i l’expressió emocional, Perfectes Imperfectes convida a mirar-nos amb estima i a qüestionar els ideals estètics que sovint ens fan sentir malament.

Parlarem de què vol dir tenir un cos propi, de com ens afecta el que ens diuen o veiem a les xarxes, i aprendrem a valorar tot allò que som més enllà de l’aspecte. Un espai segur per compartir, crear i reconèixer que tots els cossos són vàlids, canviants i únics.

Objectius
  • Desmuntar el cànon estètic normatiu.
  • Reconèixer les creences que ens habiten entorn el propi cos, els cossos de les altres persones, i l’acceptació de les diversitats corporals.
  • Fomentar l’autoacceptació i l’afecte corporal.
  • Enfortir l’empatia i el respecte entre iguals.
Continguts
  • Què és un cànon estètic?
  • Breu explicació adaptada sobre què vol dir “cànon de bellesa” i com es crea socialment. Qui decideix què és “bonic”?
  • Els cossos no són tots iguals.
  • Diversitat de cossos en forma, mida, color de pell, capacitats, gènere, etc. Validació de la diferència com a riquesa.
  • Com ens fa sentir la pressió estètica?
  • Exploració de com afecten els comentaris, la comparació i les imatges ideals en la nostra autoestima.
  • Autoconcepte corporal i autoestima.
  • Què penso i sento sobre el meu cos? Com puc cuidar-lo, escoltar-lo i estimar-lo més?
  • Els mitjans i les xarxes: ficció vs realitat.
  • Analitzar imatges retocades, filtres i influències visuals per desenvolupar mirada crítica.
Participants

Infants de 9 a 12 anys.

Màxim 30 persones.

Durada

2h.

*Es pot adaptar a 1h 30min., segons les necessitats del grup o del centre.

Necessitats tècniques

Espai/aula amb cadires en semicercle, una taula gran, ordinador i projector.

2

COS REBEL

TALLERS INFÀNCIES

En revolta contra les violències estètiques i la grassofòbia

“Cossos rebels són aquells que existeixen sense permís ni perdó, que es posicionen críticament davant de les violències estètiques i la grassofòbia, que exploren una relació apreciativa, alegre i amorosa amb si mateixos, que allunyen el judici i l’assenyalament de si mateixos i dels altres i entenen que la humanitat compartida és un bon lloc on quedar-se a viure!”

Anna Jeremias i Noemí Muñoz

Descripció

Cos Rebel és un taller vivencial per a joves de 14 a 25 anys que qüestiona els ideals estètics imposats i reivindica la diversitat corporal. A través de dinàmiques participatives i artístiques, es construeix una mirada crítica i empoderadora sobre el cos propi. Cos Rebel és un espai per desmuntar mandats i reconnectar amb el plaer de ser.

Objectius
  • Reconèixer les violències estètiques i la grassofòbia en la nostra quotidianitat.
  • Identificar i analitzar les violències estètiques
  • Reconèixer la grassofòbia com a forma de discriminació
  • Desenvolupar mirada crítica cap als discursos normatius del cos
  • Fomentar l’autoacceptació, el respecte corporal i l’autoestima com a desenvolupament col·lectiu
Continguts
  • Què són les violències estètiques? Definició, exemples, formes de reproducció (comentaris, exclusions, exigències, pressions visuals…).
  • Grassofòbia: discriminació per pes i normativitat corporal. Origen social i cultural, manifestacions en l’àmbit mèdic, educatiu, laboral i familiar.
  • Cossos dissidents i diversitat corporal. Visibilització de cossos no normatius (grans, racialitzats, trans, amb diversitat funcional…) com a part de la resistència i la riquesa col·lectiva
  • La construcció del cos en les xarxes socials i mitjans.
  • Influenciadors, filtres, publicitat i algoritmes que perpetuen ideals irreals i pressions socials.
  • Eines per desactivar les violències estètiques i la grassofòbia. Pràctiques d’autodefensa emocional, comunicació assertiva, referents positius i espais segurs.
Participants

Adreçat a grups classe mixtos d’adolescents i joves d’entre 14 i 25 anys.

Màxim 30 participants.

Durada

2h.

*Es pot adaptar a 1h 30min., segons les necessitats del grup o del centre.

Necessitats tècniques

Espai/aula amb cadires en semicercle, una taula gran, ordinador i projector.

3

DESARTICULAR LA GRASSOFÒBIA DE
L’ACCIÓ EDUCATIVA

 FORMACIONS A PROFESSIONALS

Repensar el pes del cos a l’aula

“L’única cosa que algú pot diagnosticar amb una mica de certesa en mirar una persona grassa és el seu propi nivell d’estereotips i prejudicis en contra de la gent grassa”.

Marilyn Wann

Descripció

Quan parlem de grassofòbia, fem referència a la discriminació de les persones grasses pel fet de ser-ho. La grassofòbia suposa exclusió, humiliació, invisibilització i violència cap als cossos grassos. Els infants i adolescents grassos són violentats tant pel grup d’iguals com per molts dels discursos i pràctiques suposadament educatives. És moment d’aprofundir en aquesta realitat i qüestionar-nos aquests comportaments discriminatoris.

Objectius

 

  • ferir un espai de revisió i diàleg des de l’àmbit personal i professional entorn la grassofòbia.
  • Conèixer i detectar la grassofòbia i els eixos d’opressió estructural.
  • Identificar l’impacte de la grassofòbia en les infàncies i adolescències.
  • Dissenyar i proposar actuacions preventives i restauratives que vagin encaminades a frenar la grassofòbia en l’àmbit educatiu.
Continguts
  • La grassofòbia interioritzada
  • Què és i com identifiquem la grassofòbia.
  • Reflexionem: Violències grassofòbiques dins dels espais educatius formals i no formals.
  • Bones pràctiques en els espais educatius per a allunyar la grassofòbia.
  • Recursos i materials.
Participants

Formació dirigida a personal vinculat al món educatiu formal i no formal: docents primària i secundària, personal PAS; educadores; directores i monitores de lleure; monitores de menjador; personal tècnic de Joventut i Educació.

Màxim 25 participants.

Durada

Recomenació – 4h

Adaptabilitat – 2h

Necessitats tècniques

Espai/aula amb cadires en semicercle, una taula gran, ordinador i projector.

4

ON LA PELL DIU PROU!

FORMACIONS A PROFESSIONALS

Introducció a les violències estètiques

“Tenim el poder de canviar la narrativa de la vergonya corporal a les nostres vides. No estem condemnades a les històries de burles i crítiques que vam patir durant la infància. La bona notícia és que som les autores de la nostra pròpia vida.”

Sonya Renné Taylor

Descripció

Les adolescències i les joventuts estan exposades al món que els entreguem com a adultes. Actualment, la sobreexposició a la pantalla tàctil els hi evoca aquest món amb major velocitat i impacte. L’empremta que les violències estètiques i la grassofòbia deixa en elles és ja tan important com perquè sigui acompanyada amb responsabilitat. En la nostra tasca professional és important que ens revisem a fi que no estiguem reproduint desigualtats en el nostre acompanyament i que en els nostres centres i recursos puguin transitar les diversitats corporals sense ser agredides. Cal reflexionar i adquirir eines i estratègies que vetllin per aquesta esfera en el nostre acompanyament als joves.

Continguts adaptats a professionals d’atenció a infàncies (Infantil i Primària) i a adolescències i joventut (Secundària).

Objectius
  • Conèixer què són les violències estètiques i com es manifesten en diferents àmbits socials i educatius.
  • Identificar els impactes d’aquestes violències sobre l’autoestima, la salut mental i el desenvolupament personal de l’alumnat.
  • Reflexionar sobre el paper de l’educació en la reproducció o deconstrucció dels ideals de bellesa.
  • Oferir eines per fomentar una mirada crítica sobre els discursos estètics dominants.
  • Promoure pràctiques educatives inclusives, diverses i respectuoses amb els cossos i identitats.
Continguts
  • Definició i marc teòric de les violències estètiques.
  • Models de bellesa hegemònics: història, mitjans i indústria cultural.
    Cos i identitat: interseccions amb el gènere, la raça, la classe i la diversitat funcional.
  • Impactes emocionals i socials: trastorns alimentaris, autoestima, exclusió.
  • Propostes pedagògiques per prevenir i abordar les violències estètiques a l’aula.
Participants

Formació dirigida a personal vinculat al món educatiu formal i no formal: docents primaria i secundaria; personal PAS; educadores; directores i monitores de lleure; monitores de menjador; personal tècnic de Joventut i Educació.

Màxim 25 participants.

Durada

Recomenació – 4h.

Adaptabilitat per integrar el bàsic – 2h

Necessitats tècniques

Aula amplia que permeti exercicis de moviment. Cadires posades en cercle. Ordinador i projector amb àudio.

5

REPENSAR L’ESCOLA DES DE LES DIVERSITATS CORPORALS

FORMACIONS A PROFESSIONALS

Eines per a la prevenció i l’abordatge de les violències estètiques i la grassofòbia

“L’amor propi no pot créixer en una cultura que ens ensenya a odiar el nostre cos”.

bell hooks

Descripció

L’impacte de les violències estètiques i de la grassofòbia en la biografia vital d’una persona és quelcom on posar mirada. El malestar cultural en el cos, teixeix autoestimes i percepcions identitàries confoses. Aquest curs aproximarà eines i estratègies per a l’abordatge d’aquests malestars i discriminacions.

* Es recomana haver cursat anteriorment els cursos introductoris:

  • “On la pell diu prou: Introducció a les violències estètiques”
  • “Desarticulant la grassofòbia des de l’acció educativa: Repensar el pes del cos a l’aula”.
Objectius

  • Oferir un espai de revisió i sobre les violències estètiques i la grassofòbia en relació a l’impacte a l’autoacceptació/autoestima i autonomia corporal.
  • Conèixer i practicar eines i estratègies per a l’abordatge grupal i individual davant la insatisfacció corporal.
  • Dissenyar i proposar activitats per a l’abordatge de les violències estètiques i la grassofòbia en l’àmbit professional.
Continguts
  • Acompanyament en espais individualitzats:

    • Conceptualització dels malestars corporals i els trastorns d’imatge corporal.
    • Bones pràctiques en l’enfocament de les violències estètiques i la grassofòbia.
    • Prevenció i detecció de la insatisfacció corporal.
    • Estratègies d’intervenció per a l’autonomia corporal.( Perspectiva psicocorporal, pràctiques narratives i psicoeducatives).

    Acompanyament en espais grupals:

    • La mirada restaurativa: Introducció als cercles de diàleg.
    • La construcció col·lectiva de l’autoestima.
    • Dinàmiques i preguntes detonants davant l’autonomia corporal.

     

Participants

Formació dirigida a personal vinculat al món educatiu formal i no formal: docents primària i secundària; personal PAS; educadores; directores i monitores de lleure; Monitores de menjador; personal tècnic de Joventut i Educació.

Màxim 25 participants.

Durada

Recomanació – 8h. Dues sessions de 4h.

Adaptabilitat per integrar el bàsic en 4 hores.

Necessitats tècniques

Aula amplia que permeti exercicis de moviment. Cadires posades en cercle. Ordinador i projector amb àudio.

6

GRASSOFÒBIA EN L´ÀMBIT SANITARI

FORMACIONS A PROFESSIONALS

Parlem de drets

“La primesa no és sinònim de salut, ni la grassor de malaltia.”

Raquel Lobatón

Descripció

Quan parlem de grassofòbia, fem referència a la discriminació de les persones grasses pel fet de ser-ho. Igual que altres discriminacions que succeeixen en les nostres societats (homofòbia, transfòbia, racisme, capacitisme…), la grassofòbia suposa exclusió, humiliació, invisibilització i violència cap als cossos marcats o assenyalats com a “diferents” (grassos en aquest cas).

La grassofòbia no és una qüestió minoritària, ocasional, casual o esporàdica.

Constitueix un sistema d’opressió que reprodueix de forma sistèmica i automàtica tot un seguit d’accions discriminatòries estructurals cap a les corporalitats grasses. Això vol dir que les persones grasses són discriminades en tots els espais de la seva vida, pràcticament tot el temps, de forma naturalitzada i normalitzada: la nostra societat té tan integrada la grassofòbia en els seus comportaments que poques persones són conscients que l’estan exercint cap a altres o cap a si mateixes, i són menys encara les persones que qüestionen aquests comportaments discriminatoris amb la finalitat d’erradicar-los.

Necessitem garantir el dret a la salut de les persones grasses, i el primer pas, és parlar de grassofòbia amb les agents de salut del territori.

Objectius
  • Oferir un espai de revisió i diàleg des de l’àmbit personal i professional entorn la grassofòbia.
  • Conèixer i detectar la grassofòbia i els eixos d’opressió estructural.
  • Identificar l’impacte de la grassofòbia mèdica en les persones grasses.
  • Dissenyar i proposar actuacions preventives i restauratives que vagin encaminades a frenar la grassofòbia mèdica.
Continguts
  • Què és i com identifiquem la grassofòbia.
  • Eixos d’opressió de la grassofòbia.
  • Dades i testimoniatge: La grassofòbia mèdica
  • Desmitificant la grassor.
  • Grassofòbia mèdica: decàleg per al bon tracte.
  • Recursos i materials.
Participants

Formació dirigida a personal de l’àmbit sanitari: personal tècnic vinculat ala salut, personal de medicina, personal d’infermeria, personal d’administració, educadores de programes de salut.

Màxim 25 participants.

Durada

Recomanació – 4h

Adaptabilitat – 2h

Necessitats tècniques

Espai ampli que permeti exercicis de moviment. Cadires posades en cercle. Ordinador i projector amb àudio.

7

EL MEU COS NO NECESSITA LA TEVA OPINIÓ

FORMACIÓ A FAMÍLIES

Com acompanyar les diversitats corporals des de casa.

“No conec una sola persona que hagi sigut grassa en la infància i que no tingui desenes d’històries doloroses sobre les dinàmiques d’assetjament i fustigació escolar, sobre els sobrenoms cruels que tallaven com navalles i sobre l’exclusió asfixiant”

Liz Misterio

Descripció

Les infàncies constitueixen l’etapa sensible que, encara allunyades de la càrrega cultural del món adult, viuen connectades majoritàriament amb la plenitud del cos, sensibles a l’entorn. En el viure, les diversitats corporals, estan presents. En les infàncies la descoberta de la diferència col·loca la seva mirada al cos en un nou lloc, i des del nostre acompanyament familiar, els hi podem permetre explorar altres possibilitats davant les diversitats corporals, lluny de les violències estètiques i la grassofòbia. Però primer de tot, cal que ens revisem la mirada adultocèntrica.

Se’ns dubte cal que col.loquem damunt la taula de casa la temàtica, doncs l’assetjament escolar per raons d’aparença física és el que més pateixen els nostres infants. Però els infants treuen a ballar el nostre món adult i sistèmic. Començar a posar mirada a aquesta realitat és un molt bon preventiu per la vida preadolescent i adolescent.

Objectius

 

  • Oferir un espai de revisió i diàleg en l’àmbit personal i familiar entorn les diversitats corporal.
  • Sensibilitzar sobre l’impacte de la grassofòbia i altres formes de violència estètica des de les primeres etapes de vida.
  • Oferir eines per fomentar l’autoestima, l’autocura i la llibertat corporal a casa.
  • Donar recursos per respondre de manera respectuosa a preguntes o comentaris infantils sobre els cossos.
  • Acompanyar la construcció d’un model familiar que cuidi els vincles amb el cos i amb les altres persones des de l’acceptació.
Continguts

  • Què són les violències estètiques i com es manifesten en la infància.
  • Revisant l’empromta biogràfica.
  • Etapes sensibles: Infància i cos.
  • Pedagogies sensibles al cos des de l’àmbit familiar.
  • El mite de la “normalitat” i la construcció de la diferència en les infàncies.
  • Com es construeix l’autoimatge corporal a través de la mirada adulta.
  • Promoció de l’autoestima corporal, el respecte i la diversitat des de casa.
Participants

Adultes, famílies.

Màxim 30 persones.

Durada

2h

Necessitats tècniques

Espai ampli amb cadires posades amb cercle. Ordinador i projector (amb audio).

8

ACOMPANYANT UN COS REBEL

FORMACIÓ A FAMÍLIES

Pressió estètica i adolescència

“L’odi al cos s’hereda”

Ana Pau Molina

Descripció

Les adolescències i les joventuts estan exposades al món que els entreguem com a adultes. Actualment, la sobreexposició a la pantalla tàctil els hi evoca aquest món amb major velocitat i impacte. L’empremta que les violències estètiques i la grassofòbia deixa en elles és ja tan important com per a que sigui acompanyada amb responsabilitat.

Aquest taller ofereix un espai de reflexió i recursos per a famílies amb adolescents i joves per comprendre com influeixen les xarxes socials, els discursos estètics i la cultura visual digital en l’autoestima i la construcció corporal de la joventut. S’hi abordaran eines per prevenir i detectar violències estètiques, discursos grassofòbics o tòxics relacionats amb el cos, així com estratègies per mantenir una comunicació oberta, respectuosa i no moralitzadora amb les filles, fills i persones adolescents.

El taller posa el focus en la corresponsabilitat adulta per sostenir espais segurs, lliures de judici, i en la promoció de models de cura i autonomia corporal des del suport familiar.

Objectius
  • Oferir un espai de revisió i diàleg en l’àmbit personal i familiar entorn les diversitats corporal i les violències estètiques.
  • Conèixer i detectar l’impacte de la pressió estètica i la grassofòbia en els adolescents i joves.
  • Afavorir una mirada crítica des de la interseccionalitat vers el cànon estètic actual.
  • Generar un espai reflexiu i constructiu entorn eines i recursos per l’acompanyament de la pressió estètica des de casa.
Continguts
  • Identificar discursos estètics normatius, grassofòbia i pressió estètica en l’entorn digital.
  • Revisar missatges familiars que poden reforçar o trencar amb estereotips i mandats corporals.
  • Donar eines per mantenir converses respectuoses sobre el cos, el plaer, l’alimentació i la cura.
  • Fomentar la mirada crítica i el pensament propi de les persones adolescents davant de les imatges que consumeixen i publiquen.
Participants

Adultes, famílies.

Màxim 30 persones.

Durada

2h

Necessitats tècniques

Espai ampli amb cadires posades amb cercle. Ordinador i projector (amb audio).

9

HABITAR EL COS

TALLERS ADULTES

Per evitar la grassofòbia

“¡Asco! ¡Sentía asco! Por esa piel suave que se eriza con la voz de Nina Simone; por este ombligo que es el rastro de mi madre en mí; por mis manos fuertes, que se parecen a mi abuela, que dedicó toda su vida a labrar la tierra; por mi espalda ancha, herencia genética de mi padre; por mi panza, esa que me tiembla de amor; por mi pecho, que sube y baja al ritmo del aire que me entra y sale por la boca en ese mágico acto que se llama respiración; por mis mofletes, que se hinchan cuando me río; por mis pies, que me han llevado al monte y al mar. ¿Por qué asco de mí?”

Magdalena Piñeyro

Descripció

Ens calen espais crítics amb els cànons de bellesa establerts, especialment contra la grassofòbia, contra tot allò que afecti violentament les diversitats corporals.

El taller pretén oferir un espai segur per a cossos no normatius, facilitant eines per reconnectar-nos amb els nostres cossos dissidents, alleugerint la càrrega que el salutisme, la cultura de la dieta i l’exercici posa en nosaltres. Generar un espai de debat, d’intercanvi d’opinions, de sabers i d’experiències, i sobretot d’empoderament, d’orgull, de lleugeresa, o d’una poètica quotidiana que celebri la nostra humanitat compartida.

Objectius

  • Aportar informació sobre les violències que la grassofòbia exerceix en la nostra salut física, emocional i mental.
  • Fomentar les pràctiques de consciència corporal com a eina de reconnexió corporal.
  • Anomenar col·lectivament les veus de la grassofòbia inscrites en els nostres cossos.
  • Celebrar els cossos des del lliure moviment, individual i col·lectiu.
  • Aportar i compartir sabers entorn de les autocures dels nostres cossos i l’autogestió per a la salut en tots els cossos.
    Continguts

    • Pressió estètica i grassofòbia.
    • Dinàmica: Deixar anar les veus del món.
    • Pràctiques de consciència corporal: Els racons del meu cos gras.
    • Dinàmica: Col·lectivitzant les autocures d’un cos gras.
    • La grassofòbia com a forma d’opressió.
    • Poètica de la grassor.
      Participants

      Taller pensat per a persones adultes a partir de 18 anys.

      Màxim 25 persones.

      Durada

      2h

      Necessitats tècniques

      Espai ampli que permeti dinàmiques de moviment. Cadires col·locades en cercle.

      10

      laboratori d’un cos sincer

      TALLERS ADULTES

      Reconnectant amb el cos

      “Una de les coses més radicals que poden fer les dones és estimar el seu cos. La veritat de l’assumpte és que cada moment que passem preocupant-nos pels nostres cossos i sense ocupar-nos d’ells, algú està pensant com prendre els diners als pobres, destruir el medi ambient, violar dones…, i no estem parant atenció. Sigues radical, estima el teu cos.”

      Eve Ensler

      Descripció

      Aquest taller ofereix un espai de cura i exploració vivencial per a persones adultes que vulguin revisar, repensar i transformar la relació amb el propi cos en un context social marcat per la pressió estètica i la grassofòbia. Partirem d’una mirada crítica a les violències estètiques i als ideals corporals imposats, però també ens mourem des de la possibilitat de construir una relació més amable, habitada i present amb el nostre cos. A través de propostes de consciència corporal, tacte conscient, visualitzacions i dansa lliure, recuperarem el dret al plaer, al moviment lliure i a l’autoestima construïda en comunitat. No cal tenir experiència prèvia en dansa ni cap forma física específica: tots els cossos són benvinguts.

      Objectius

       

      • Oferir un espai de revisió, escolta i joc, entorn les violències estètiques i la grassofòbia.
      • Conèixer i practicar recursos corporals per facilitar la reconnexió amb el propi cos.
      • Estimular l’autoescolta i el plaer com a formes de resistència quotidiana.
      • Generar espais de seguretat i expressió lliure a través del moviment i la presència.
      • Reflexionar sobre la construcció col·lectiva de l’autoestima i la llibertat corporal.
      Continguts

      • La revisió de l’empremta de les violències estètiques i de la grassofòbia.
      • El cos com a territori d’opressió… i de llibertat.
      • Pràctiques de reconnexió: respiració, visualitzacions guiades, tacte conscient.
      • Moviment i dansa lliure: el cos que s’expressa, s’allibera i es reconeix.
      • Autoestima comunitària: com sostenir-nos més enllà del mirall.
      • El cos refugi: la mirada autocompassiva.
        Participants

        Taller pensat per a persones adultes a partir de 18 anys.

        Màxim 25 persones.

        Durada

        2h

        Necessitats tècniques

        Espai ampli que permeti dinàmiques de moviment. Cadires col·locades en cercle.

        11

        NO OPINIS DEL MEU COS

        TALLERS ADULTES

        ntroducció a les violències estètiques

        “No hi ha una manera equivocada de tenir un cos”

        Hanne Blank

        Descripció

        La pressió estètica és una forma d’opressió de gènere que afecta fonamentalment les dones al llarg de tot el cicle vital. Tot i que també s’observa un impacte creixent en les persones que no tenen cossos normatius i també en els homes, especialment, en els nens i els adolescents, la pressió estètica està fortament feminitzada. Els ideals de bellesa construïts socialment i culturalment en les societats patriarcals imposen unes normes determinades sobre quins són els cossos acceptats i desitjats, reforcen els estereotips de gènere, contribueixen a la cosificació de les dones i redueixen el seu valor a l’aparença física. Des d’aquest punt de vista, la pressió estètica és una forma de violència masclista, concretament, de violència simbòlica. No afecta de la mateixa manera totes les dones, atès que la interacció del masclisme amb el racisme, el capacitisme, l’edatisme o el classisme, entre altres eixos d’opressió, fa que adopti formes específiques i diverses.

        Objectius
        • Oferir un espai de revisió i diàleg des de diferents àmbits entorn les violències estètiques.
        • Conèixer i detectar els mecanismes que sustenten la violència.
        • Dissenyar i proposar actuacions preventives i restauratives que vagin encaminades a frenar la pressió estètica.
        Continguts
        • Revisió de l’empremta biogràfica.
        • El mite de la normalitat. Entenent les violències estètiques.
        • L’impacte de les violències estètiques en les infàncies i adolescències. Com ho acompanyem.
        • El cànon estètic des de la mirada interseccional.
        • Eines i estratègies per desmuntar les violències estètiques i la grassofòbia.

        Participants

        Taller pensat per a persones adultes a partir de 18 anys.

        Màxim 25 persones.

        Durada

        2h

        Necessitats tècniques

        Espai ampli que permeti dinàmiques de moviment. Cadires col·locades en cercle.

        12

          EL PLAER DESTAR VIVES EN AQUEST COS!

        TALLERS ADULTES

        Una proposta de reconnexió i reparació corporal a través de la paraula, el moviment i l’art

        “Estar en un cercle és una pràctica d’aprenentatge i creixement que es nodreix de l’experiència i la saviesa, del compromís i del valor de cadascuna de les dones que hi ha en ell”.

        Jean Shinoda Bolen

        Descripció

        Proposta d’intervenció comunitària que possibilita el desenvolupament del protagonisme i de la participació utilitzant intervencions breus enfocades en les necessitats del grup. Partim del concepte d’aprenentatge que a part de contenir transmissió d’informació sobre les autocures en l’àmbit físic, emocional, mental i relacional, pretén oferir a les participants un espai de reflexió sobre el que els passa en la seva quotidianitat.

        Aquest cicle de cercles restauratius està pensat per a persones adultes que vulguin iniciar o aprofundir un procés de reconciliació amb el seu cos, tot revisant els relats de vida que l’han anat configurant. Des d’una perspectiva respectuosa i no directiva, es proposa un recorregut de 5 sessions de dues hores en què es combinen cercles de paraula, dinàmiques psicocorporals i pràctiques d’artteràpia.

        L’objectiu no és reparar cap cos trencat, sinó generar espais col·lectius segurs i sostenidors on reconèixer el dolor, honrar la història i recuperar formes pròpies d’habitar-se des del plaer, la creativitat i la presència.

        Objectius

         

        • Fomentar la creació d’un espai segur d’expressió, escolta i sosteniment mutu.
        • Reconnectar amb la pròpia experiència corporal des de la mirada tendra i restaurativa.
        • Visibilitzar i compartir les històries de vida que travessen el cos.
        • Oferir eines artístiques i corporals per facilitar la cura, l’autoescolta i la resignificació.
        • Promoure una relació més amorosa, habitable i digna amb el propi cos.
        Continguts

        • Sessió 1: Obrir el cercle — Fer lloc al que és viu
        • Sessió 2: Històries que habiten el cos
        • Sessió 3: Llocs de dol, llocs de força
        • Sessió 4: Rituals de reconciliació
        • Sessió 5: Tancar el cercle — Honrar allò viscut
          Participants

          Taller pensat per a persones adultes a partir de 18 anys.

          Màxim 25 persones.

          Durada

           5 sessions de 2h

          Necessitats tècniques

          Espai ampli que permeti dinàmiques de moviment. Cadires col·locades en cercle.